VIRUS DE LA RÀBIA. INTRODUCCIÒ
Hola a tots i totes! Avui vaig a començar el blog sobre el virus de la rábia.
En primer lloc dir que sobre aquest hi ha prou informació , així que intentaré posar al final de cada apartat un link per a les persones que vulguen ampliar informació (encara que sé que en lo que pose será suficient ). Ademés intentaré posar algún enllaç al youtube per si hi ha algún vídeo que puga aclarar aquells apartats un poc difícils de entendre o per veure que interesant pot ser el seu métode de infecció o la forma d’actuar d’aquest virus.
El que tinc pensat fer es :
- Contar els inicis (un poquet d’història), desde el descobriment de la ràbia fins a la seva cura
- Fer una breu introducció sobre com es el virus
- Tractar de donar la máxima informació possible e intentant organitzar-ho tot el que puga
- Parlaré sobre la morfología y genoma (i cadascuna de les seues proteïnes)
- Sobre la seua transmissió
- Els símptomes
- Llocs on es dona la infecció
- Quins son els hostes preferits
- Precaucions i formes de curar-la
- I una breu conclussió
HISTÒRIA DE LA RÀBIA
La ràbia ni molt menys es un virus jove, aquest ja esta descrit en textos mèdics de fa 300 anys abans de Crist, encara que la forma en la que es transmet no es coneixeria fins al 1804. No es coneixia quasi res d’aquest virus degut als instruments i els coneixements científics de l’època.
Va ser fins al any 1884 quan Pasteur va descobrir la primera vacuna preventiva contra la ràbia i en 1885 va ser publicada (actualment encara s’utilitzen molts dels mètodes Pasteur , encara que modificats , per a treballar en el tractament de la ràbia). La vacuna tradicional conté: virus de la ràbia inactius cultivats en ous de anec, encara que les vacunes més actuals son cultivats en cèlules mare humanes en el laboratori, ja que es més segura ( aquest apartat estarà més extés en DIAGNOSTICS, TRACTAMENT I VACUNES)
PER QUÈ EL NOM DE «RABIA»?
La ràbia te un orígen del llatí rabere que vol dir furia o locura. Ha sigut objecte de fascinació i alhora de temor en els humans desde que es va identificar per primera volta. Abans del desenvolupament de una vacuna antirràbica per Pasteur, poques paraules causaben més por que el so d’un gos rabiós.
La millora en la prevenciò al llarg dels últims anys han portat a la pràctica l’eliminació de la ràbia adquirida en els Estats Units per exemple. En el mon, pràcticament tots els casos de rabia humana es produeixen en països en víes de desenvolupament en els que la rabia canina continúa sent endèmica.
MORFOLOGÍA I GENOMA
El que vuic ara es que mireu aquesta imatge:
Aquesta imatge ho diu quasi tot de la seua morfología. Es tracta d’un virus que pertany a la família dels Rhabdovirus (forma de bala) , el seu genoma es una sola cadena de RNA, que sols codifica per a 5 proteínes estructurals. La seua forma de replicació es mitjançant una transcriptasa reversa, típica d’aquesta família, on cada cadena de RNA serveix per a la formació de una nova. Al necessitar-se aquesta transcriptasa reversa per a la replicació , ha de haver una forma de que el hoste al que infecte la tinga , i es transportant-la desde el virus fins aquest.
Tenen una cápsida amb simetría helicoidal dins de la qual es trova una RNApol-RNA dependent que sintetitza els primers mRNA fora del viriò. Aquestos virus fan un mRNA , que al traduir-se formen proteines per a la càpsida.
A nivell més extern, es veu una capa de lípids, la qual en la seua superfície te 5 proteínes estructurals abans nombrades:
- La G , que es tracta d’una glicoproteína
- M1
- M2
- Una nucleoproteína N ( en la nucleocàpsida )
- I la ransciptasa
Les proteïnes G y M pertanyen a la envoltura del virus. La proteïna G està glicosilada i conte aproximadament el 3% dels carbohidrats , es característica d’aquestos virus, i representa una garn part de la massa protínica viral total . Aquesta proteïna es la encarregada de formar les espícules caracteristiques de la envoltura dels rhabdovirus i la responsable de la adsorciò específica dels virus al seu receptor potencial present en la superficie de les cèl.lules. Despues de la endocitosis de la partícula viral i el seu transport als lisosomes, la proteïna G , baix l’efecte del pH àcid pateix un canvi en la conformaciò que li permet unir la envoltura viral a la membrana lisosomal, Aquesta fusió te per conseqüencia inyectar el RNA en el citoplasma on es desenvolupen les polimeritzacions del RNA viral.
La proteïna G te altres implicacions molt importants a l’hora de fer la vacuna, degut a que te una gran capacitat de promoure la formació de anticossos neutralitzants
Pel que fa a la proteïna N (nucleoproteína) està associada al RNA viral , no està glicosilada com la proteína G i te un paper molt important en la transcripcio dels RNA i formació dels RNA m per a la síntesis de les proteínes virals, apart de protegir el RNA acavat de sintetitzar dels atacs enzimàtics.
TRANSMISSIÒ I SÌMPTOMES
El virus de la ràbia es transmet principalment per un intercanvi de saliva entre el individu infectat i el sà. Dic principalment perque s’han descrit casos per transplants, encara que es més extrany que es done. El virus s’ha detectat tambè en sang ,llet i orina.
Els vectors de la infecciò mes coneguts son els gossos, però tambè hi han gats en zones urbanes o rurals, i vampirs en zones silvestres que ho poden transmetre. Necessita d’aquests vectors perque es sap que el virus fòra d’un cos en vida d’un animal no dura molt, més o menys unes 24 hores.
Per tant es difícil de ser infectat per aquest virus, perque es necessiten de aquests vectors o per qualsevol resta biològica del individu infectat ( en poca quantitat d’aquestes restes ja es suficient)
La vía que segueix el virus només ha entrat al organisme es viatjar desde el lloc de infecció fins al cervell pels nervis a travès de les neurones on formen l’anomenat cos de Negri,que son característics, i realment son masses de virus o subunitats virals sense enssamblar visibles al microscòpi òptic. En el passat, el diagnòstic de la rabia es basava exclusivament en l’exàmen del teixit nervios buscant la presencia d’aquestos cosss. El diagnòstic actual es bassa en la inmunofluorescencia directa (IFA) en el en el teixit cerebral, el aïllament del virus, la detecciò de cosos de Negri , i les proves inmunodiagnòstiques inmunoenzimàtiques ràpides.
Una volta en les neurones provocarà una inflamaciò al multiplicar-se el virus i aquesta conduirà als símptomes , que normalment son:
-Febre alta
-Dolor de cap
-Diversos dolors musculars
-Vòmit
-Agitaciò incontrolable
-Augment de la viòlencia
Encara que abans haja dit que el virus al multiplicar-se en les neurones faça una inflamaciò no es del tot cert, en primer lloc es multiplica en el múscul estriat desde el lloc d’inoculació, després penetra al sistema neviós perifèric en les unions neuromusculars (les glicoproteïnes G de la membrana s’uneixen als receptros nicotínics de l’acetilcolina.) i es propaga al llarg dels nervis fins al sistema nervios central. Allí continúa la seua multiplicació casi exclusivament en la sustancia gris, i es quan pot propagar-se pels nervis autònoms fins a les glándules salivals i altres teixits com la pell, mèdula suprareenal, fetge, muscul estriat, cor i pulmó.
Finalment el virus destrueix el teixit nerviòs i ocasiona paràlisi i mort. Aquestos símptomes no es manifesten instantàneament, sino que es donen prou més tart després de la infecciò, sobre els 30-50 díes ( o a voltes més) desprès comensen a notar-se els primers símptomes, es a dir hi ha una fase de incubaciò prou extensa (hi han excepcions i a voltes es poden manifestar sols als 10 díes)
-RESSUM DE L’INFECCIÒ DEL VIRUS
El virus avança vía flux axonal retrògrad, a 8-20 mm diaris , fins alcançar la mèdula espinal, on es produeixen els primers símptomes específics de l’enfermetat: dolor o parestesia en el lloc de la ferida. Es produeix una encefalitis ràpidament progresiva quant el virus se disemina amb molta velocitat pel sistema nerviós central. El virus es propaga després per tot el cos al llarg dels nervis perifèrics , igual que en les glàndules salivals, on es llivera amb la saliva.
***M’agradaria parlar més sobre els símptomes, perque abans els he nomenat un poc per damunt i no m’he pogut resistir a fer un «copiar-pegar» del wikipedia sobre els símptomes, i no sols perque no sé com simplificar-ho, tambè perque està molt ben explicat i no he trovat ningún lloc millor que m’agradara tant. Enllaç —> http://es.wikipedia.org/wiki/Rabia
Bé, el malalt passa per 4 fasses principalment:
–Fase de incubació: 60 dies-1 any i es asimptomàtica
–Fase prodròmica: entre 2 i 10 dies . Apareixen símptomes inespecífics
–Fase neurològica: entre 2 i 7 dies. Afecta al cervell. El pacient pot manifestar hiperactivitat , ansietat, depresiò, deliri , sentiments de violència, ganes de atacar, paràlisi, terro al aigua…
–Fase de coma: entre 1 i 10 dies. El pacient entra en coma i finalment mor per parada cardíaca o bé per infeccions secundaries
A partir de la segona fase es mortal en el 99’9% dels casos . ( La resta que posa no ho escriure , anirà en el apartat de TRACTAMENT)
Per finalitzar aquest apartat posse 2 enllaços de videos que parlen sobre la rabia, com s’analitzen els teixits infectats, com es veuen els símptomes, com es treballa per combatir la ràbia etc. 1 d’ells es d’un gos que pareix infectat , no hi ha sò. En el segón es un videos mes llarg , i en anglès, no he pogut trovar altre
1- http://www.youtube.com/watch?v=SrEqsm_8x7Q
2-http://www.youtube.com/watch?v=mAkMaHyu82c&feature=relmfu
LA RÀBIA PEL MÓN
En l’actualitat , la ràbia afecta a 150 països, i on cada any moren més de 55000 persones en tot el món. Existeixen programes de prevenció / eliminació de gossos del carrer o rabiosos per a baixar la incidència del virus de la ràbia en les persones, encara que l’exposiciò d’una persona a un gos rabiòs segueix sent causa de més del 90% de l’exposiciò al virus ràbic i més del 99% de les morts per esta enfermetat en tot el món.
A pesar de que les vacunes per a previndre la ràbia en els essers humans està disponible desde fa 100 anys , la majoría de morts ocorre en països on son insuficients els recursos de salud pública i hi ha un accés llimitat als tractaments preventius.
Altres dades:
-el 40% de les persones mossegades per animals presuntament rabiossos son menors de 15 anys
-La neteja de la ferida i la inmunitzaciò en les hores següents al contacte amb l’animal rabiòs pot previndre l’enfermetat
En Estats Units la situaciò ha canviat molt en aquestos últims 25 anys, on de registrar-se 100 casos de mort per ràbia al segle XX, es registra actualment 1 cas o 2 per any. Per tant en aquest país no es habitual aquesta enfermetat.
TRACTAMENTS : PRECAUCIONS I FORMES DE CURAR-LA (vacunes, mesures de prevenció post-exposició…)
En primer lloc parlaré de la prevenció per evitar el contacte directe amb el virus perque diuen que mes val previndre que curar…
PREVENCIONS
Cal evitar el contacte amb animals que no conegues. Per altra banda si el teu treball es en llocs en alt risc de contagi o viatja per països amb una alta tasa d’aquesta enfermetat, vacunat.
Si tens animals en casa, assegura’t que estiguen vacunats a la última, els gosssos i els gats deuen rebre la vacuna antirrábica cap als 4 mesos d’edat, seguit de una vacuna de reforç un any mes tart i després altra cada 1 a 3 anys , depenent del tipus de vacuna utilitzada.
TRACTAMENT
El tractament , una volta feta la ferida per mossegada, es deu de llavar molt amb aigua i sabó. Mai es deu de cossir la ferida. En el cas de que la ferida siga ampla i propera al coll es deu de infiltrar localment amb gammaglobulina específica antirabica. Obviament açò últim es millor acudint a un metje, veterinaris o en algún cas, el treballador d’un laboratori.
No sols es deu de netejar la ferida , sino també retirar qualsevol objecte /fragment extrany o restes biològiques que es puga trovar (pedretes , pels, etc).
Si hi ha algún risc de ràbia , a pesar de tot el que s’ha fet, aleshores se aplicarán una serie de vacunes preventives durant 28 dies. Si aquesta vacuna no ha fet res tampoc comensarán els símptomes, i ahi el tractament ja es mes complicat, es deu de tractar controlant el dolor que provoca el virus, sedant al pacient, etc.
Si tot açò no serveix per a res, s’aplicarán una serie de vacunes i antibiòtics que en cada cas pot ser diferent.
VACUNES
Com en qualsevol altra vacuna, s’utilitza el virus de la ràbia inactivat o mort, per tal de generar anticossos e inmunitzar a la persona que te algún risc de ser infectat o també per a la persona que ja esta infectada. Per tant hi han 2 tipus de vacunes:
- Vacunes preventives
- Vacunes post-exposició
VACUNES PREVENTIVES
Son aquelles que s’utilitzen per previndre l’infecció del virus, i per això s’utilitza sobre persones que estiguen exposades al risc d’infecció d’una manera quasi constant ( veterinaris, tècnics de laboratori de la ràbia…). Per a aquestes persones que poden estar molt de temps exposades a la ràbia o de forma constant se’ls fan revisions constants de inmunitat i segons el treball de la persona que puga ser exposada, es vacunará en diferents moments segons es necessite.
Aquestes vacunes també van destinades a persones que viatgen molt als països amb alt risc , per als mateixos ciutadans d’aquestos països .
- Característiques d’aquestes vacunes:
Per tal que aquesta vacuna funcione es tenen que donar 3 dosis: la primera , la segona 7 díes després de la primera dosis i la tercera uns 20-28 dies després de la primera.
VACUNES POST-EXPOSICIÓ
En aquestes vacunes s’han utilitzat diversos organismes: hi han vacunes preparades a partir de cultius de virus de la ràbia inactivats amb llum ultravioleta en cervells de ratolins només naixer, vacunes a partir d’embrions de anec, amb beta-propionolactona, i vacunes a partir de cél.lules diploides humanes (VCDH).
Aquestes vacuens s’utilitzen en : persones que han sigut mossegades pel vector de la ràbia o han sigut expossades de qualsevol altra forma a aquest virus.
- Característiques de la vacuna:
-Si la persona infectada mai ha sigut vacunada per a la ràbia tindrà que ser sotmessa a 5 dosis als dies 3 , 7, 14 i 28 després de la infecció. Aquest procediment serveix per a una «protecció inmediata » front al virus.
-Si la persona se ha vacunat prèviament sols necesitará 2 dosis de la vacuna: 1 enseguida i l’altra als 3 dies.
Possibles problemes de les vacunes de la ràbia
Pot donar lloc a problemes suaus, com per exemple dolors, inflamació en el lloc de la vacuna, dolor de cap, nausees , certs dolors abdominals o vértigo.
Per altra banda poden donarse problemes mes greus, com per exemple febre, síndrome de Guillán-Barré, altres desordens del Sistema nerviós, o encefalítis, entre altres.
***Así pose un quadre a mode de resum algunes de les vacunes que mes s’utilitzen per a cada tipus de animal
Perdoneu per si es llig mal, no he pogut fer res.
Hui, 26 d’Abril, acavaré el blog. Llegint-lo altra volta he arrivat a 2 conclusions, la primera es que no se si es açò el que demanava el professor o altra cosa jeje, pero ho he intentat fer a la meua manera i el millor possible.
La segona conclussió es que menys mal que vivim en un país, on almenys, no hi han aquest tipus de enfermetats o es registren molts pocs casos al any, i estic parlant tant de la ràbia com de altres virus o bactèries , com pot ser l’Èbola , el qual te el seu reservori en Africa, encara que d’açò parlaré el dia del seminari un poc. Això no vol dir que no hi haja o ha hagut alguna volta algún cas de ràbia en Espanya ( i per supost en Europa hi han prous). En els anys 70 va ocorrer un cas en Màlaga, que va ser ràpidament solucionat encara que varen morir 2 persones i molts animals varen ser afectats.
A més , fa poc vaig trovar en internet ( buscant informaciò per a fer el blog) que les 2 ciutats espanyoles del nord d’Àfrica, Ceuta i Melilla presenten casos de ràbia de forma esporàdica, degut a la proximitat amb el Màrroc , que si que te algunes soques de ràbia.
El que he intentat fer es posar un poc de cada apartat ( morfología, genètica, etc… ) del virus de la ràbia i per supost com previndre’l o combatir-lo , amb la finalitat de que es sapiga que fer, encara que com he dit no crec que a ningú dels que van a llegir aquest blog, o de fora els pase res, pero per si de cas. Per sort, tant aquest virus com altres están siguent combatits per les empreses farmacèutiques més fortes, mitjançant vacunes o mantinguent baix control algunes de les enfermetats mes perilloses ( per exemple la peste, de la qual també parlaré en el seminari).
***Vos pose un enllaç d’una empresa farmacèutica forta, que està en Catalunya (encara que hi han altres tambè) http://www.biocat.cat/es/empresas-farmaceuticas , on podeu entrar per si vos interesa saver com funciona aquesta empresa entre altres tipus de informaciò.
Bé, açò es tot sobre el blog, espere que vos haja agradat, encara que siga un poc . Moltes gracies!
